Un territori per descobrir
10 espais temàtics
A més del Centre d’Interpretació de la Verneda, a Prats de Molló, disposem d’una xarxa de Centres d’Interpretació de l’Arquitectura i del Patrimoni (CIAP), repartits a deu municipis del territori del PAHT. El seu objectiu és presentar i explicar el patrimoni a través d’una xarxa d’exposicions temàtiques permanents:
- Patrimoni religiós: Arles de Tec (Vallespir) i Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
- Patrimoni arquitectònic i urbà: Ceret (Vallespir), Els Banys-Palaldà (Vallespir) i El Voló (Vallespir).
- Patrimoni industrial: Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) i Morellàs-Les Illes (Vallespir).
- Patrimoni de la frontera: Prats de Molló (Vallespir), El Pertús (Vallespir) i Camprodon (Ripollès).
El Palau de l'Abadia d'Arles de Tec: "Entre la creença i la tradició"
L’abadia benedictina d’Arles, cor espiritual del Vallespir, vessa de llegendes i tradicions ancestrals que a poc a poc, han anat marcant el ritme de les festes i la gent de la vila al llarg de l’any. Sants, relíquies i éssers fantàstics habiten aquest ric món a mig camí entre realitat i ficció, tradició i creences populars.
Palau de l'Abadia de Sant Joan les Abadesses: "Una vila al voltant del monestir"
Les dependències del clos del monestir de Sant Joan de les Abadesses, originalment una fundació femenina del segle X., ocupaven, al segle XV, gairebé un terç de la vila emmurallada, i l’abat era un important senyor feudal molt influent a la cort. El poder del monestir, el van assentar les abadesses i monges durant el primer segle de vida del cenobi.
Biblioteca de Ceret: "La capitalitat del Vallespir i del cubisme"
A l’últim pis de la Casa Companyo, seu de la biblioteca de Ceret, s’hi explica com un petit poble d’agricultors d’origen medieval, esdevé la capital del Vallespir a partir del s. XVII. Una vila que a principis del segle XX, els seus carrerons pulcres i la llum brillant atreuen Picasso, Braque i tants altres artistes que converteixen Ceret, també, en la capital del cubisme.
El Casal de Palaldà (Els Banys): "El turisme en un municipi amb diferents models urbanístics"
La vila dels Banys, que avui inclou al seu terme municipal els nuclis de Paladà i Montalbà, té els seus orígens en unes termes que els romans van construir a les fonts d’aigües calentes de les gorges del Montdony. Al llarg dels segles, aquestes aigües han influït el desenvolupament urbà, que es desplega enormement al segle XIX convertint-la en una de les viles termals més importants de França. Com a pols oposats del desenvolupament urbanístic dels Banys, Palaldà i Montalbà queden aturats en el temps i mostren dues maneres diferents de concebre el veïnatge ja a l’edat mitjana: o reunits al voltant d’un castell o una església (Palaldà), o en un veïnat disseminat on l’església esdevé el punt de trobada (Montalbà).
Casa de la Història del Voló: "L'expansió. Mil anys d'història"
El Voló és un municipi de creuament de camins, de pas entre el nord i el sud, i també entre les muntanyes i el mar. Aquesta situació estratègica, així com la presència d’aigües termals, han marcat la història milenària de la vila.
Museu del Suro de Morellàs i les Illes: "Del suro se'n fan taps"
Els pobles del baix Vallespir, situats a l’arc mediterrani on es produeix el suro de més qualitat, són importants centres surers. Fabricats a mà en un origen i com a complement de l’activitat agrícola, el món del suro es mecanitza lentament i durant dècades demana molta ma d’obra, on homes i dones són tractats pràcticament igual a nivell salarial. El 1920, més de la meitat de la població de Morellàs treballa per la indústria surera.
Casa del Patrimoni de Sant Llorenç de Cerdans: "La revolució de la indústria"
Durant la dècada dels anys 20, a l’alt Vallespir es fabriquen el 20% de tota la producció d’espardenyes de França. A Sant Llorenç de Cerdans arriba a haver-hi una dotzena de fàbriques: és la vila espardenyera per excel·lència. Transformada de poblet agrícola a vila industrial, es mostra viva, bulliciosa, i amb un moviment sindicalista, sovint liderat per les dones, molt fort.
Fort Bellaguarda del Pertús: "Una línia que es belluga"
El fort de Bellaguarda (segle XVII) és un dels més grans de tota la Catalunya del Nord i vigila un pas fronterer que ja els romans van voler controlar. Aquesta antena del CIAP tracta la història d’aquest lloc i les estructures que al llarg de més de 2000 anys d’història han permès marcar i controlar els passos naturals del coll de Panissars, el del Pertús i la vall de la Roma.
Espai Cal Marquès de Camprodon: "Les fronteres a l'edat mitjana"
A l’edat mitjana el territori de les Valls Catalanes es fortifica, es construeixen castells i les viles es tanquen a l'interior de les muralles. La Vall de Camprodon, com a pas natural estratègic, concentra moltes d’aquestes estructures. L’icònic pont Nou de Camprodon és també conseqüència d’aquests processos.
Fort La Guàrdia de Prats de Molló: "Un abans i un després d'Un Tractat"
El 1659, el Tractat dels Pirineus, signat entre el rei de França i la corona hispànica, estableix una nova frontera situada a la serralada pirinenca. Així, i malgrat els intents contraris dels habitants de la zona, Prats esdevé vila fronterera, i el rei francès decideix fortificar-la amb la construcció del fort de la Guàrdia.
Newsletter
Subscriu-te a la nostra newsletter i t’informarem periòdicament sobre tota l’actualitat i activitats de PAHT Valls Catalanes.